24h Circuit de Catalunya Mussara
Desprès d’uns dies de repòs, començo a assimilar el que ha sigut les 24h de Mussara al Circuit de Catalunya.
Ha sigut dur, segurament no tant per l’estona, han sigut quatre hores, però sí per l’exigència 36,5 km/h de mitja i l’estratègia que vam seguir, series de 1h.
Però s’ha de dir que ha sigut una experiència enriquidora i que a dia d’avui tornaria a repetir amb els ulls tancats.
L’aventura començava un diumenge amb una proposta que em rondava pel cap. Publicació a Instagram i res, només va caldre que una persona s’animès per tal de començar a moure’m i aconseguir 5-6 persones més.
Amb una setmana i mitja, teníem l’equip montat, no amb un 100% d’efectivitat, però sí un 75% poques persones van dir que no, la gent es lia sola, abans quan sortíem de festa i ara per fer bogeries d’aquestes.
Al llarg dels següents dies, vam estar organitzant una mica el que portaríem i com ho faríem durant la cursa. Bàsicament, qui porta què i l’estratègia que seguiríem.
Va arribar el dia, el moment de compartir vint-i-quatre hores amb 6 persones que la majoria d’ells no es coneixien, però units per una mateixa passió i amb un mateix objectiu, més enllà de competir, passar tot un dia diferent sobre rodes.
L’equip l’hem format persones de diferents nivells, edats i situacions professionals i personals, estic segur que això és el que ha fet que l’experiència hagi sigut tant genial.
La veritat és que tots els integrants ho vam fer excepcionalment, amb una implicació de vint i la veritat és que van mostrar unes ganes que es contagiaven entre els altres. Ningú va saltar cap torn i inclús a alguns els havíem d’avisar per tal que sortissin de la pista per poder entrar el següent.
A nivell personal, físicament em vaig trobar bé amb capacitat de patiment i d’aguantar a les bèsties que estaven allà (mare meva quin nivell…). Tot i la caiguda als 40 minuts de sortir a pista, he pogut aguantar bé durant el dia.
Sempre hi ha un moment crític i, en aquest cas, m’hi vaig trobar en el torn de la 1 de la matinada. Vaig tenir la sensació d’emplenament, de no tenir capacitat de reacció. Va ser la serie més fluixa on no vaig poder aguantar la roda al grup de davant, ni tant sols m’hi vaig apropar… va ser una hora on vaig tenir una sensació de tornar-ho tot.
Com sempre dic, el més important és sobreviure i reflexionar quin ha sigut l’error. En aquest cas, no va ser més que un problema d’alimentació. Vaig menjar massa tard (massa a prop del moment de sortir), i vaig sortir del planning establert.
La veritat que com a experiència va ser increïble però sobretot per les persones amb qui vaig compartir-ho: Ian, Ramón, Enric, Massi i, sobretot, Carlos i Cesc per haver-ho fet possible i posar-ho tant fàcil.
Equip i post patrocinat per Finisher®.
|| _
Aniversari (Part II) en família Com vaig dir a la primera part, el cap de setmana no va acabar dissabte, quedava un dia més. Un
Aniversari (Part I) Si em coneixes saps que no acostumo a fer gran cosa per celebrar el meu aniversari. Des de fa molt de temps,
Còrrer de nit. L’experiència Ver esta publicación en Instagram Si vols veure sortir el sol, només has de matinar (@pigem44) Sortir a correr de nit