Aniversari (Part I)
Si em coneixes saps que no acostumo a fer gran cosa per celebrar el meu aniversari.
Des de fa molt de temps, no organitzo res. De fet, no recordo quan va ser l’última vegada que vaig fer-ho.
Sincerament, el dia del meu aniversari, me’l prenc com un dia més, sense més importància. Si t’ho pares a pensar, avui també és el meu 32é 9 de Desembre.
Però aquest any ha canviat alguna cosa. Des de fa setmanes, volia organitzar una cosa atípica, fer quelcom diferent.
Un bon dia, un ride del cap de setmana, se’m va ocòrrer organitzar un BirthRide convidant a persones especials, amb una cosa en comú, ens ha unit i ens uneix el ciclisme.
Algunes d’elles, fa molt que les conec i, en aquest cas excepcional, fora del ciclisme:
- El Rodri, el millor Fisio de Sant Cugat (i campió del món).
- El Mochi Mochilo, l’”Esposo” el qual conec des de fa més de 10 anys gràcies al bàsquet.
Desprès trobem un grup més actual el qual la nostra relació ha començat i s’ha forjat a base de quilòmetres:
- L’Enric, el mecànic de confiança i CEO de l’Obrador CC, un catxondo.
- El Ramón, l’amistat més veterana del grup, “cascarrabies” i bromista a parts iguals.
- L’Alessandro, l’italià més seriós. Una magnífica persona, d’aquelles que vols tenir a prop.
- El Massimiliano, un altre italià, aquest és el “maestro pizzero” (o això diuen). Una increible persona i “fortissimo” sobre la bici.
- La Lara, “made in Girona”, són parella amb el Massi i els vam conèixer a les 24h de Montmeló. Està molt forta i em recorda al Yates quan puja.
- El Santi, el “sherpa”, un tio puntual i serio. Per ell, si surts a les 8:30, ja surts tard.
- I, obviament, la Tam. Què dic que no hagi dit? Orgullòs de la seva constància i resiliència, això l’ha fet millorar moltíssim i ara fa els 100 quilòmetres amb la gorra!
Doncs bé, amb aquesta grupeta de 10 persones, ens disposem a anar a dinar i Girona, en bici, obvi.
A les 8:00 quedem a sota de la torre AgBar per a les
8:30 estar a la rotonda de Montcada. Aquí va arribar el primer regal per alguns, la Vallensana (no se perquè no ho sabien, no ens deuríem entendre…).
A les 9:00 havíem quedat a Titus amb el Ramón.
Un cop allà, va ser un inici fàcil, N-II a un ritme de creuer, mirant que fos adaptat a tothom.
Al quilòmetre 60, parada a Calella per fer un café, menjar, xerrar, comentar, riure….sociabilitzar.
Tornem a arrancar, 50 km més i arribem.
Fins el moment, tot fàcil i senzill, potser massa.
Va arribar un punt que la cosa es va complicar. Era el primer cop que feiem aquella ruta i bueno, sense adonar-nos, ens vam trobar al mig de l’autovia.
Van ser com a molt 2 quilòmetres, però van ser dos km de tensió. A l’arribar a la primera sortida, la vam agafar i…Salvats!
En aquell punt, no sabíem exactament quin camí havíem d’agafar. De cop el Massi, un italià que semblava haver viscut tota la vida a la zona, diu “por aquí”.
Què hi havia?
Un rampot.
I desprès?
Un camí de terra.
Tot i això, el tio la va encertar. Al final del camí, sortíem a una carretera a pocs quilòmetres de l’objectiu.
Finalment, vam arribar a Girona. Foto de l’arribada i a dinar.
En el Hors Categorie ens esperaven la Laura, l’Ian i el Sergi. Tres persones especials conegudes a travès d’aquest magnífic esport.
Ens vam reunir un grup de gent extraordinaria, els qual he conegut i creat (o enfortit) un vincle gràcies al ciclisme.
Alessandro, Enric, Ian, Lara, Laura, Massimiliano, “Mochi”, Ramón, Rodri, Santi, Sergi i Tam:
“Gràcies per ser aprop”.
P.D: el pitjor, la tornada a casa en tren…la propera tornes pedalant.
El cap de setmana no va acabar aquí, però el post sí.
Continuarà…
|| _
Aniversari (Part II) en família Com vaig dir a la primera part, el cap de setmana no va acabar dissabte, quedava un dia més. Un
Còrrer de nit. L’experiència Ver esta publicación en Instagram Si vols veure sortir el sol, només has de matinar (@pigem44) Sortir a correr de nit
24h Circuit de Catalunya Mussara Desprès d’uns dies de repòs, començo a assimilar el que ha sigut les 24h de Mussara al Circuit de Catalunya.