Ciclobrava. La cicloturista de Girona.
Ja fa uns dies, amb la Tam vam fer la nostra primera cicloturista junts, la Ciclobrava. I sincerament, no podíem escollir una altra que no fos aquesta. No pel seu recorregut, atès que havien tret la part més maca (la carretera de Tossa) sinó pel que representa per nosaltres aquella regió.
El millor era el plantejament, desprès de tantes curses veient-me i animant-me, ara em tocava a mi recolzar-la i acompanyar-la en el seu repte.
L’objectiu d’aquesta entrada no és fer una valoració de la cursa, la qual aprofito per dir que va deixar molt a desitjar (el recorregut era ràpid però no el més maco, la organització en un esdeveniment tant gran és bàsic [i molt difícil] i els avituallaments…).
El que sí vull és transmetre la gratitud d’haver pogut compartir un repte amb la Tam i viure des de fora com el cervell ens esclavitza amb les seves emocions i sentiments en situacions concretes.
Inicialment, la vaig engatusar perquè féssim el recorregut de 140 quilòmetres, però per les pluges que van haver-hi la setmana anterior, es va haver d’escurçar 25km. Finalment, sortien 114km.
La Ciclobrava començava ràpida i molt ben acompanyats per la Laura i el Ian, amb els quals vam fem gran part del recorregut.
Arribem al primer port, Romanyà, un port molt conegut per nosaltres, amb una mitja de 30km/h.
Era una cursa ràpida i ens estàvem exprimint.
La Tam anava com un tiro, i conèixer el port sempre ajuda. El vam fer sense problemes i la mostra d’això va ser l’atac “a lo Pidcock” que va llençar baixant.
Enllacem amb el segon port, molt seguit, La Ganga, un altre conegut que hem fet moltes vegades i que convida a apretar i a fer-lo molt ràpid.
Durant tota aquesta part del trajecte anem acompanyats i això ajuda molt. A més del Ian i la Laura es va ajuntar un altre grup, la qual cosa ajuda i convida a apretar.
Tot va canviar al quilòmetre 78-80, el recorregut de la mitja i el de la llarga es separen.
La Laura i el Ian, tiraven cap a un costat i nosaltres, teòricament, cap a l’altra. Desprès d’uns moments de dubtes, crec que vam prendre la decisió correcte, tirant cap a la dreta i seguint el pla inicial, fer la llarga.
En aquell moment alguna cosa va canviar, va ser un punt d’inflexió. Ara estàvem sòls i la Tam s’havia exprimit. Era el moment on comença a treballar el cap.
L’estratègia canviava, ara ja no volíem anar ràpids, només volíem anar. Van ser uns 15km els quals es van fer pesats, per una banda el sol i la temperatura començaven a apretar i, per l’altra, estàvem sols.
Ara bé, va ser tornar a arribar al recorregut comú, trobar-nos amb més gent i que tornés l’alegria a les cames (curiòs, oi?).
Això no acabava aquí.
Faltava un port, l’únic que era desconegut per nosaltres, i intuïem que no podia ser gaire cosa. Montjuic (però de Girona).
Ens vam emportar una sorpresa, ens va recordar al port de la rierada a la capital Gironina.
Va ser curiòs perquè la Tam, que cada cop anava més justa, va tornar a l’actitud i al diàleg intern del “no puc”, el negativisme.
En cap moment la culpo, de fet ho entenc, quan ho has donat tot i t’has exprimit al màxim, arriba un moment que aquest pensament apareixen i és molt difícil que no prenguin el control.
Ara, no havíem acabat i ella ho sabia. Estava cansada però no pararia fins a meta.
Un altre moment on es demostra el poder de la ment, va ser al final del port. Un cop baixem de Montjuic, encara ens quedaven 5 quilòmetres per acabar la Ciclobrava i el Garmin marca 25,9km/h de mitja.
Just en aquell moment escolto que per darrera em diuen: “apreta, vull arribar a vint-i-sis de mitja”.
Com?! Feia un moment que no podia i ara volia “jarana”?! BRUTAL! Això volia dir que no estava tant malament ;P
Finalment a meta avançant a la gent, no vam arribar als 26 que volíem però vam acabar junts que era el únic objectiu.
Per cert, si haguessin sigut 140 quilòmetres, estic segur que també ho haguéssim aconseguit, haguès sigut encara més èpic.
La primera de moltes!
Post patrocinat per Finisher®. Agrair la inscripció.
|| _
Aniversari (Part II) en família Com vaig dir a la primera part, el cap de setmana no va acabar dissabte, quedava un dia més. Un
Aniversari (Part I) Si em coneixes saps que no acostumo a fer gran cosa per celebrar el meu aniversari. Des de fa molt de temps,
Còrrer de nit. L’experiència Ver esta publicación en Instagram Si vols veure sortir el sol, només has de matinar (@pigem44) Sortir a correr de nit