Còrrer de nit. L'experiència
Sortir a correr de nit i per un entorn rural (el conegui o no) no és una d’aquelles coses que em motivi en excès. Bàsicament per allò que et pots trobar.
En primer lloc, l’espècie humana tenim una clara desavantatge física contra (gairebé) qualsevol animal. Són més forts més ràpids i àgils… i també una diferència racional que ens fa anticipar allò que pot passar, fet que ens pot salvar la vida, però també perdre’ns experiències.
De nit, hi afegim la pèrdua de visió, potser no total, però si disminueix dràsticament, sobretot a l’hora de percebre detalls a la llunyania.
Això és un inconvenient si passa alguna cosa, però com no ha sigut el cas, em centraré a destacar les sensacions positives que m’han generat.
En un primer moment he sortit amb el flash del móvil a mode de llanterna, eren minuts abans de les 6:30. Però he descobert una cosa: la llum de la lluna i les estrelles il·luminen suficient per veure allà on faràs el proper pas. Així doncs, l’he apagat i hem seguit amb la llum natural.
El fet de resta el sentit de la visió, fa que altres sentits s’accentuïn, en el meu cas sobretot ha sigut la oïda el sentit que ha agafat el comandament de la vigila.
Durant els primers minuts era estressant. La incertesa de no veure-hi i la por de saber que em trobava en una situació de vulnerabilitat feia que estés alerta a un nivell extrem, tenia la sensació de percebre-ho tot, inclús allò que no existia. Com diría aquell, tenia el “sentido arácnido” activat permanentment.
El ritme no ha sigut el millor, potser per aquest motiu; estava més pendent del que passava al meu voltant que de correr.
A partir del 2k he decidit correr i concentrarme en l’entrenament: “respiració nasal”.
Ha sigut en aquell moment quan he començat a gaudir del que feia, com ho feia i sentir la satisfacció d’assolir un altre entrenament. A més de anar baixant el ritme quilòmetre a quilòmetre.
Passaven els minuts i realment era el moment de gaudir. D’entre els núvols sortien els primers rajos de sol, anava recuperant la visió fins arribar al 100% i vaig poder gaudir de l’entorn privilegiat que tenim, en el Planeta Terra en general i a la zona de Banyoles en concret.
La tornada s’ha fet més amena fins que al quilòmetre 9 ha sortit el mateix gos que jo creia que em deia bon dia feia uns trenta minuts, per dir-me que acceleres el ritme. Ha funcionat, ha sigut el parcial més ràpid que he fet.
Desprès de l’entrenament, comentant la jugada, m’han aconsellat sortir amb un pal, mai se sap que pot passar i així tens una defensa extra, i més útil que la velocitat.
P.D: hi ha una frase que fa uns dies que em ronda pel cap, crec que podria arribar a ser un proverbi xinès:
|| _
Si vols veure sortir el sol, només has de matinar.
Aniversari (Part II) en família Com vaig dir a la primera part, el cap de setmana no va acabar dissabte, quedava un dia més. Un
Aniversari (Part I) Si em coneixes saps que no acostumo a fer gran cosa per celebrar el meu aniversari. Des de fa molt de temps,
24h Circuit de Catalunya Mussara Desprès d’uns dies de repòs, començo a assimilar el que ha sigut les 24h de Mussara al Circuit de Catalunya.