Marató de Barcelona 2024.
Ja fa unes setmanes que vaig fer la Marató de Barcelona, degut a un motiu o a un altre no havia ni tant sols començat a escriure la crònica.
La Marató en sí, va anar increible. L’objectiu era baixar de les tres hores i el crono es va aturar a les 2h 43’ 54”, baixant més de mitja hora el temps que tenia el 2017.
Tot i l’alegria del moment (i l’actual) sempre es poden explicar coses atès que no va ser un camí fàcil.
Sis setmanes abans de la marató, no donava un “duro” per poder correr-la. Un diumenge que havia de fer 25km no vaig poder fer-ne més de 11.
(Tinc un post apunt on parlo d’aquesta situació i com es va afrontar).
Certament, desprès d’aquest contratemps, van venir cinc setmanes de entrenaments i constància. Això em va permetre arribar preparat física i mentalment per afrontar els 42km.
Desprès de l’entrenament de diumenge 4 de febrer, vam decidir amb el Txema que compatiriem. Ara bé, faltava el dorsal…
Degut a aquesta circumstància, vaig decidir esperar i em vaig passar. Vaig trigar tant, que quan vaig voler agafar-lo, no en quedaven. Sort que sempre hi ha persones que et recolzen i t’ajuden de manera desinteressada.
Aprofito per donar les gràcies a Finisher i a les persones que hi ha darrera d’aquesta marca, no només pel producte que fan, sinó per ajudar-me a assolir els meus objectius una vegada més.
Estava inscrit. Només mancava continuar amb els entrenaments.
Per molt que tinguem reptes, esportius o no, al no ser professionals (encara) el món segueix girant. I és que vam tenir la sort (de debó) que vam trobar un pis, que ens encaixava i ens agradava; un lloc on començar una nova aventura. L’única cosa que haguès canviat (si haguès pogut) era el dia de fer la mudança, divendres, dos dies abans de la marató de Barcelona.
Això va suposar un estrès físic i mental que un professional no tindria…
“WELCOME TO THE REAL WORLD”.
Dissabte, dia abans de la cursa, ja comença la preparació: activació, menjar, roba, suplementació, recorregut, visualització, estratègia…
Què vaig menjar abans de la Marató de Barcelona?
Què vaig menjar abans de la Marató de Barcelona?
El dia abans per dinar: arròs (fet el dia d’abans) amb verdures;
per sopar: arròs (igual que el del dinar) amb tonyina i ou.
*Important, sopar molt d’hora per anar a dormir amb la digestió feta (a les 19h ja havia acabat).
Diumenge, “dia D”, no es fan experiments. En primer lloc, em llevo molt d’hora (4 hores abans de començar la prova), una de les claus es fer les coses amb calma.
Café, desprès de un mes privant-me d’ell ja li tenia ganes.
I menjo el de sempre abans d’una gran ocasió: iogurt amb UCAN de xocolata (de Finisher) i 1 platan. És la primera alegria del dia i és que està… brutal.
Un cop menjat, només queda anar al lavabo, meditar, l’exercici de visualització (com creus que anirà la marató?).
A les 7:30 sortia de casa per començar l’escalfament: moviments balístics, carrera continua a un ritme molt baix i uns sprints per activar totes les fibres.
Realment no sé si està bé, el més important és que és la meva rutina i m’ajuda a preparar-me i concentrar-me.
Bé, ja estem davant de la línia de sortida, amb temps i en bona posició (200-250 persones davant meu).
El meu objectiu, com ja saps, era baixar de les 3 hores, en aquell moment, abans del tret de sortida, miro al costat i tinc a les llebres de 2h45’ al costat (massa endavant? O millor perquè tindré una referència?).
S’apropa el moment, i amb ell aquella sensació de gran repte a la respiració.
Tret de sortida. Comencem ràpid, molt ràpid. Decideixo no mirar el rellotge i funcionar únicament per sensacions.
Els primers 5 quilòmetres van passar volant 19’37” (a 3’53”/km) posició 310. Va ser el moment que vaig mirar el rellotge i va ser al·lucinant, 16-19 segons més ràpid del que estava marcat pel Txema.
En aquell moment, el cap va començar a pensar; anem massa ràpid? aguantarem 35k? patirem més del compte?
Vaig decidir confiar en mi i en les meves sensacions, en aquell moment eren bones així que vam decidir seguir per sensacions.
Els següents cinc quilòmetres van continuar amb la mateixa dinàmica, però una mica més lents, a 3’57” el km.
No hi ha res fàcil, sempre hi ha un moment que és crític al qual t’has de sobreposar, i va arribar llavors, al voltant del km 10 (massa d’hora…). Tenia una molèstia a la planta del peu, com si la sabata m’estiguès fregant la planta del peu dret (just on el pont).
En aquests moments així és vital tenir un diàleg intern treballat, la negociació amb el meu alter ego va ser curta atès que ho va entendre a la primera:
Primer vaig pensar en el procés… quan hi ha un fregament prolongat, i com a resultat d’una abrasió, surt una bullofa. Un cop està formada molesta, però si continues amb l’activitat, explota i desapareix, en aquell moment deixarà de fer mal. Per tant, només havia de aguantar fins aquell moment.
L’únic inconvenient era que quedaven 30km per acabar. La meva teoria seria bona? Ara bé, les sensacions continuaven sent bones així que la idea aguantar fins no poder més.
La cursa no va tenir gaire més història. Al llarg dels primers 20km vaig anar perdent posicions fins arribar a la 408, va ser el moment que les llebres de les 2h45’ em van avançar. En tot moment els vaig tenir a la vista i em servien de referència, si els tenia a la vista, assoliria l’objectiu de baixar de les 3hores.
Va arribar el famós “Mur”, el quilòmetre trenta, i les sensacions seguien sent bones així que vaig decidir aprofitar-lo.
Quedaven 10-12 km, un entrenament “fàcil” per la marató i com encara tenia forces, decideixo apretar i “a ver que pasa”.
El que va passar va ser que van ser els parcials més ràpids de tota la cursa i avançant més de 116 posicions. Això si ho traduim, podriem dir que la gestió de l’esforç durant tota la cursa va ser (gairebé) perfecte.
Última recta, moment de celebrar amb aquells que m’han acompanyat durant tot el camí i gaudir el moment i de l’ambient, que durant tota la cursa va ser increible (cap metre sense alguna persona animant).
Cada cop més difícil batre’m a mi mateix…
2H43’54”, ho competirem.
What’s next?
Per cert, gràcies a Ziao Jiang i a Salva Pou pels FOTONS!
|| _
Aniversari (Part II) en família Com vaig dir a la primera part, el cap de setmana no va acabar dissabte, quedava un dia més. Un
Aniversari (Part I) Si em coneixes saps que no acostumo a fer gran cosa per celebrar el meu aniversari. Des de fa molt de temps,
Còrrer de nit. L’experiència Ver esta publicación en Instagram Si vols veure sortir el sol, només has de matinar (@pigem44) Sortir a correr de nit